Als Estats Units, un programa d'assistència social dedicat als pobres va ser abolid el 1996 pel Congrés republicà i el president William Clinton sobre el terreny (en la seva majoria falses) que va encoratjar a "frau, malbaratament i abús". Tretze anys més tard, els defensors de la reforma que el senyor Barack Obama no va a alterar fonamentalment un sistema de salut depriment com els beneficis que han de comprar el suport dels parlamentaris. El programa d'assistència social va ser abolit el 1996 va representar aproximadament l'1% dels EUA, les asseguradores privades tan bé protegit devorar més d'un 17% de la riquesa nacional destinada a les despeses mèdiques.


El President dels Estats Units és, paradoxalment, un dels millors fiscals en l'ordre amb què es va decidir trucar. Dia rere dia, li diu "la història de les persones que treballen dur i són presos com a ostatges per les companyies d'assegurances es neguen a sufragar, o cancel.lar les seves pòlisses quan més ho necessiten, o exigint que les primes que no poden pagar a canvi de l'atenció es necessiten desesperadament. Tenim un sistema de salut que funciona millor per a les companyies d'assegurances que per al poble dels Estats Units (1).


El projecte inicial defensat pel Sr Obama va tenir dos avançats. En primer lloc, que planeja fer la cobertura de salut obligatòria cuarenta i sis milions d'americans que no, mentre que subsidiar el més modest d'ells. D'altra banda, va proposar la creació d'un sistema d'assegurança pública poden oferir taxes de menys prohibitius que els dels fideïcomisos privats (2). En realitat, aquestes gasten enormes recursos a la investigació el truc legal que no es paga per la cura dels seus assegurats quan es emmalalteixen ... Però el que va alarmar a la dreta, amb una violència que deixa a alguns sense parla? "Si l'opció" públic "està emergint, va tronar el governador republicà de Louisiana, es requerirà les asseguradores privades a la competència deslleial, el que porta a la fallida (3). Altres fallides, més commovedor, podria captar la seva atenció. Especialment a Louisiana, un dels estats més pobres del país.

La política nord-americana és tan ple de diners dels grups de pressió financera i industrial que les retallades d'impostos només creuar fàcilment la barrera del Congrés. Imposar res als bancs, companyies d'assegurances, la indústria farmacèutica és un desafiament. En aquest cas, el president (demòcrata) del Comitè de Finances del Senat, Max Baucus, l'assistència és necessària per a l'aprovació de la reforma és també el membre que rep la major quantitat de diners els hospitals, les asseguradores i els metges privats. De les seves principals donants estan preocupats per petits problemes del seu petit estat rural, Montana: 90% de les donacions rebudes pel senador per seguir sent legal i documentada, entren en efecte en altres llocs. Alguna vegada algú ha endevinat que el Sr Baucus s'oposa a un desafiament per al sistema de salut actual?


Un any després de la caiguda del liberalisme, la (petita) oligarquia de pànic ha disminuït, la política sembla congelat a favor seu. De tant en tant en una més dubtosa - o pitjor sort - un altre aterrar darrere de les reixes, mentre que ells canten les paraules màgiques: morals, ètics, normatius, G20. Llavors tot torna a començar. Preguntat sobre les primes dels grans comerciants de BNP Paribas, Christine Lagarde, ministra francesa d'Economia i ex advocat corporatiu a Chicago, es va negar a condemnar a ells: "Si algú diu" Lluny de la prima, la qual cosa Què passarà: els millors equips dels operadors simplement traslladar a un altre lloc (4). "


Ubicado en un sistema polític que els protegeixi - i protegeixen - aprofitant el cinisme i el desànim general, populars, els comerciants i les companyies d'assegurances mèdiques que només poden continuar en el seu paper de plagues. El "abús" no és una desviació de comerç, però la seva essència. Això no és una "reforma" que poden fer que sigui necessari, però la seva posada fora de perill.



Serge Halimi



(1) Reunií pública a Montana, 14 agost 2009.

(2) En quinze dels cinquanta Estats, més de la meitat del « mercat » és detingut per una sola compnyia privada. Cf. « The tight grip of health insurers », Business Week, New York, 3 Agost 2009.

(3) Bobby Jindal, « How to make health-care reform bipartisan ? », The Wall Street Journal, Nova York, 22 juliol 2009.

(4) Europe 1, 7 agost 2009.