L’assumpte Leonard Peltier

Des de 1977, Leonard Peltier, indi, membre de les tribus sioux, va ser empresonat a la presó de Leavenworth, de Kansas, als Estats Units. Té 58 anys i compleix una doble pena de perpetuïtat, acusat de matar a dos agents de l’FBI. Clama la seva innocència des de fa vint-i-cinc anys. Els seus defensors sostenen que ha estat víctima d’un procés polític i d’una condemna “exemplar”, mentre que no existeix cap prova de la seva culpabilitat. Malgrat les mobilitzacions internacionals dels defensors dels drets humans i dels amics dels Indis d’Amèrica, Leonard Peltier està empresonat encara i el seu cas segueix sense ser conegut pel gran públic.

Per Jean-Marc Bertet *

Sovint, parlar dels Indis d’Amèrica del Nord evoca els estereotips : plomes, bisons, tipis, etc. Al 2002, aproximadament tres milions d’Indis supervivents del genocidi comès pels colons i els militars americans al segle XIX, viuen als Estats Units. La realitat de la seva vida quotidiana està molt allunyada de tots els clixés folklòrics. La majoria d’aquests pobles coneixen les dificultats econòmiques i els problemes socials lligats a la pèrdua de senyals d’identitat; que els han ocasionat una forta presència de l’alcoholisme en moltes tribus. Tot i aquests aspectes negatius, els Indis continuen sobrevivint a la història. Des de fa trenta anys, una renovació cultural, social i econòmica ha tingut lloc en les diferents tribus i reserves. Per les seves lluites continues, els oblidats d’Amèrica han aconseguit d’obtenir una certa millora de la seva sort.

Els seus combats es manifesten quotidianament en els centres comunitaris dels grans poblats o al cor de les reserves, lluny dels focus de l’actualitat, el que contribueix a l’oblit de la seva causa. Lluiten pel reconeixement de les seves cultures, de les seves llengües, de la seva identitat.

Aquests combats han pres moltes vegades un tomb violent. El principi, ben segur, al segle XIX, quan ells intentaven preservar els seus territoris. En particular els Sioux, un dels pobles més pròspers d’Amèrica del Nord, que havien entrat en contacte amb els Europeus des de 1660 per la intermediació dels drapaires francesos. Aquests últims van anar en gran nombre a posar-hi les arrels : això explica l’elevat nombre de patronímics francesos entre ells Leonard Peltier.

A partir de 1854, les Sioux entraren en conflicte amb l’armada americana i intentaren de frenar la progressió dels colons. Durant vint-i-cinc anys, sota la direcció de caps mítics com Sitting Bull, Red Cloud i Crazy Horse, feren pagar car un favor, els infringiren la famosa desfeta de Little Big Horn, al 1876, en el transcurs de la qual el General Custer va morí. Després de la mort de Crazy Horse al 1877, la submissió definitiva de Red Cloud i l’assassinat de Sitting Bull al 1890, la matança de Wounded Knee al desembre del mateix any posava fi a la resistència Sioux.

Tancats en les reserves dels estats de Dakota del Sud i del Nord, els Sioux coneixerien la humiliació, la misèria, l’aculturació i la despossessió. Però l’esperit de resistència continuava habitant-los. Al 1934, una nova llei presentada com a més favorable va crear els “governs tribals” escollits pels Indis. En efecte, aquests “governs” no representaven les veritables aspiracions del poble sioux. Als anys 1950, nombrosos Indis s’oposaren a partir per instal·lar-se en els pobles. Sobretot els joves que s’inspiraven en la revolta política d’aquesta època (Black Panthers, Portoricains, chicanos, opositors a la guerra de Vietnam, ...) i crearen, al 1968, el seu propi moviment reivindicatiu, l’American Indian Movement (AIM). Partint del model de moviment dels drets civils dels Negres, l’AIM pren ràpidament un impuls considerable.

Leonard Peltier s’allista aviat al moviment (1). S’uneix a les accions militants, participa en la lluita contra l’alcoholisme, a la distribució d’aliments i d’ajuda, a la creació de programes d’autosuficiència, a la restauració de les activitats religioses tradicionals, i sosté el renaixement de les llengües autòctones.

L’AIM pretén atraure l’atenció sobre les condicions de vida dramàtiques dels Indis amb accions espectaculars però sense violència. Peltier participa al 1970 en l’ocupació del Fort Lawton on troba els principals dirigents del moviment : Dennis Banks i Russel Means. Al 1972, organitza la Marxa dels tractats violats que finalitza amb l’ocupació del departament d’afers indis a Washington i aconsegueix un formidable suport mediàtic. Des de llavors, l’AIM va ser considerat per l’FBI com una organització “subversiva” i els seus caps com a “enemics”.

L’administració del president Richard Nixon posa en pràctica llavors el programa contra espionatge intern Cointelpro per infiltrar i desestabilitzar les organitzacions considerades “subversives”, entre elles l’AIM. Al novembre de 1972, acusat d’agressió contra agents de l’FBI, Leonard Peltier, va ser empresonat cinc mesos, avant de ser absolt, doncs l’afer es va preparar per comprometre’l. Ja.

Paral·lelament, l’FBI afavoreix l’elecció a la presidència pel consell tribal de Pine Ridge (la reserva emblemàtica dels Sioux) de Richard “Dick” Wilson, un “col·laborador” escollit amb menys del 20% dels inscrits ... Aquest tenia per missió retornar l’ordre en aquesta reserva considerada com a santuari dels “agitadors”. Amb els fons secrets, Wilson va crear una milicia, els Goon Squads (Guardians Of Oglala Nation). Per protestar contra les brutalitats dels Goon Squads, els Sioux, ajudats per els militants de l’AIM, ocupen el febrer de 1973 el poble històric de Wounded Knee. Leonard Peltier participa a l’ocupació. Les autoritats assetgen el poble durant tres mesos, dubten de passar a l’assalt, però maten dos Sioux. Al maig de 1973, els assetjaments es restitueixen després d’haver exigit que les negociacions s’obrin sobre els tractats violats i les condicions de vida dels Indis. En els mesos següents, Dick Wilson i els seus Goons tenen carta blanca per emprendre-la contra els seus oposats. Una onada de terror s’abat sobre Pine Ridge : 80 militants són assassinats entre el novembre de 1973 i finals de 1975 ... De cara als crims de les milícies, els ancians demanen ajuda a l’AIM. Els militants, entre ells, Leonard Peltier, intervenen i aconsegueixen frenar fortament la repressió dels Goons. S’estableixen a la propietat d’una família amiga, prop del poble de Oglala, a la reserva de Pine Ridge.

Un matí de juny de 1975, la propietat es troba rodejada pels Goons, els agents de l’FBI i una multitud de policies. Cap a les 11h30, dos agents federals, Ronald William i Jack Cooler, penetren a la propietat a la captura d’un jove Sioux, Jimmy Eagle. A partir d’aquest instant, els testimonis es confonen : sembla que els agents haurien disparat al cotxe conduït per Eagle. Creient que era una intervenció dels Goons els militants responen. Les forces de policia i els Goons passen a l’atac. El tiroteig esclata per tots costats. Dos militants de l’AIM intenten aproximar-se a William i Cooler per desarmar-los. Els troben ja morts ...

Els membres de l’AIM decideixen evadir-se i , contra tot pronòstic, ho aconsegueixen. Només un jove Sioux, Joe Suntz Killsright, serà abatut. Leonard Peltier ha afirmat sempre haver-se quedat prop de la casa i reconeix haver disparat però no haver vist mai a William i Cooler.

A continuació del tiroteig, una gegantesca campanya mediàtica intenta criminalitzar al moviment indi. La repressió s’abat sobre totes les reserves. S’emeten Quatre ordres d’arrest contra Jimmy Eagle, Dino Butler, Bob Robideau i Leonard Peltier. Butler i Robideaus són arrestats ràpidament. Peltier, tement per la seva vida, escapa a Canadà.

Butler i Robideau són jutjats a Iowa. Un jurat popular els absolt, provocant el furor de les autoritats que concentren els seus esforços llavors contra Leonard Peltier, l’únic acusat de doble mort i que l’FBI aconsegueix fer extradir del Canadà.

El seu procés té lloc a la ciutat de Fargo (Dakota del Nord), regió d’elevades hostilitats cap als Indis. El jurat està llavors enterament composat de representants d’aquesta categoria social. Es llança una campanya de desinformació. Es parla d’amenaces d’atemptats o d’atacs armats dels militants de l’AIM per alliberar a Peltier ... Engolits en aquesta paranoia general, els membres del jurat són transportats en furgons blindats i aïllats en llocs de seguretat.

El jutge decideix que tots els testimonis de la defensa relacionats amb el clima de terror de l’època són inadmissibles, així com tots els que poden posar en causa a l’FBI o els Goons. No vol que es parlin de nou dels elements que van permetre l’absolució de Butler i Robideau.

Per contra, no refusa els testimonis de certs agents que pretenen haver vist a Peltier disparar amb un fusell AR 15 contra William i Cooler. Un altre agent afirma haver identificat Peltier gràcies al calibrador del seu fusell. Els advocats de Peltier demostren que és impossible d’identificar a qui sigui des de l’indret on es trobava aquest agent. El jutge no reprimeix cap objecció de la defensa. I sobre les bases totalment imprecises condemnen a Leonard Peltier, per dues vegades, a la presó de per vida. Peltier apel·larà però la cort confirma la sentència.

“No existeix cap prova”

Al 1981, els nous documents van permetre de llançar una nova sèrie d’apel·lacions. Un expert confirma al tribunal que el fusell AR 15 que hauria servit per acusar a Peltier no pot ser l’arma que ha matat als agents doncs els casquets no es corresponen.

En el seu judici el 22 de setembre de 1986, la cort d’apel·lació conclou que l’informe de balística proporcionat pel procés era “sospitós” i declara que aquesta nova prova crea només la “possibilitat” i no la “probabilitat” que Peltier hagués matat els agents i admet que aquest fet “hauria pogut canviar el veredicte del primer procés”. Però confirma la sentència !

El tribunal suprem, al 1987, refusa a pronunciar-se sobre el cas. Al 1993, la comissió per la llibertat sota paraula refusa una sol·licitud de sortir en llibertat. De cara a una nova audiència, al 1995, Peltier serà defensat per Ramsey Clark, antic ministre de justícia. El procurador Lynn Crook admet que “no hi ha cap prova contra Leonard Peltier” ! Afegeix que el govern no l’ha “realment acusat mai de mort directe” i que, en cas de nou judici, “la justícia no podria condemnar-lo de nou”. De totes maneres, el Consell de llibertat condicional estima que no el pot alliberar, doncs Peltier continua clamant la seva innocència, i que no és “compatible amb la decisió del jurat”.

Es queda sols a la gràcia presidencial. Al 1996, el Sr. William Clinton afirma : “No oblidaré a Leonard Peltier”, però a finals de l’any 2000, després de les eleccions del Sr. George W. Bush, no ha fet res. El Sr. Bush no era amic de les minories índies, l’esperança de veure a Leonard Peltier en llibertat es redueix.

L’opinió pública, amb el suport del Congrés nacional dels Indis d’Amèrica, el Consell nacional d’Esglésies, Amnistia internacional, i de personalitats com el sotcomandant Marcos, Nelson Mandela, Mgr Desmond Tutu, Rigoberta Menchu, el dalai lama, així com desenes de milers de ciutadans de tot el món, lluiten per la revisió del procés (2). Doncs sembla cada vegada més que el veritable crim de Leonard Peltier – “United States Prisoner 89637-132”- és el de ser indi i haver tingut la culpa de defensar els drets essencials dels primers pobles amb els quals Amèrica encara no ha arreglat el seu deute històric (3). Nombrosos etnòlegs i amics dels Indis s’inscriuen en aquest combat (4), que és el de la dignitat robada a un home en raó de la seva afiliació política i del seu origen ètnic.


(1) Llegir Leonard Peltier, Ecrits de prison, Le combat d’un Indien (prefaci de Danielle Mitterrand, avantprojecte de Ramsey Clark), Albin Michel, Paris, 2000. Una magnifica peça de teatre, Ma vie est ma danse du Soleil, ha estat basada en aquest llibre. L’editorial Albin Michel ha decidit de reemborsar la integritat dels beneficis realitzats amb la venda del llibre al Comitè de defensa de Leonard Peltier (LPDC) a fi de suportar la campanya per la seva alliberació.

(2) Existeix un Comitè internacional de defensa de Leonard Peltier : Leonard Peltier Defense Comitee (LPDC). Adreça : LPDC- International Office, PO Box 583, Lawrence, Kansas 66044, Estats Units. Pàgina web : www.freepeltier.org

(3) Dos films s’han realitzat per Michael Apted sobre l’assumpte Peltier : el documental Incident à Oglala i Coeur de tonnerre amb Val Kilmer, Graham Green i Sam Sheppard.

(4) A França, el Comitè de suport als Indis d’Amèrica (CSIA), 21 ter, rue Voltaire, 75011 Paris (telf. : 01-43-73-05-80; pàgina web : www.csia-nitassinan.org) i el Comitè de defensa de Leonard Peltier, sota la direcció de Sylvain Duez, reemplaça les informacions i les accions per dur a terme per donar-li suport.

* Etnòleg, especialista de la cultura sioux lakota, Ecole des haute études en sciences sociales, Paris.