El 1940 un 31,2% de la població brasilera residia en zones urbanes. L’any 2000 superava el 80%. Contra el fenomen d'èxode rural, el congrés d’arquitectes del Brasil va evocar el 1963 la necessitat d'una reforma urbana; i el 1978, el document "Acció pastoral i territori urbà" publicat per l'Església catòlica avançava la idea d'una "funció social de la propietat urbana".

No va ser fins el 1985, després de la caiguda de la dictadura, que aquesta idea tornaria a ser d'actualitat. En els anys següents el Moviment Nacional per a la Lluita Urbana (MNLU), una àmplia concentració de sindicats, organismes professionals, representants eclesiàstics i moviments populars, iniciava el "dret a la ciutat per a tots" i participava activament en l'elaboració de la nova Constitució de 1988. Aquesta reconeix el dret a un habitatge digne i autoritza l'expropiació de terrenys i immobles que no compleixin la seva funció social.

Sovint animades pels militants de comunitats d’església de base i/o pel Partit dels Treballadors (PT), organitzacions com el MNLM, la Unió Nacional de Moviments per a l'Habitatge (UNMM), la Confederació Nacional d’Associacions d'Habitants (Conam), la Central de Moviments Populars (CMP), el Front de Lluita per a l'Habitatge (FLM) o el MTST, tots ells es basen en aquesta eina legal. Mentre que la crisi de l'habitatge a les grans ciutats brasileres no deixava d'intensificar-se, organitzaven i organitzen ocupacions d'immobles i de terrenys erms.

L’arribada de Lula da Silva a la presidència l’any 2002 va anar acompanyada, segons l'Institut Polis, d'una certa democratització en la gestió de les polítiques urbanes. Però la crisi de l'habitatge es continua agreujant.

El juny de 2004, una missió conjunta de les Nacions Unides i de la Missió Nacional d'Observació del dret a l'Habitatge (1) recorria el Brasil. Va registrar denúncies relatives a la brutalitat policial que es deriven de les expulsions d'immobles o de terrenys ocupats. L’informe concloïa: "Els podes públics no tracten l'habitatge com un dret fonamental, sinó com una mercaderia”.


P. R.

(1) Relatoria Nacional para o Direito Humano a Moradia Adecuada. http://www.polis.org.br/tematicas8.asp?cd_ camada1=16&cd_camada2=131

Un any després de l’eufòria de la victòria electoral

Sigui a través de la revolució estètica de la bossa nova o el tropicalisme dels anys de la dictadura, la música està íntimament lligada a les incerteses de la història del Brasil. Amb la immensa esperança d’un canvi radical, sembla una nova generació de creadors.

Per Jacques Denis *

Per Jean-Jacques Sevilla *

A punt de destronar els Estats Units al primer rang dels exportadors de soja, el Brasil és l’únic dels tres grans països productors a tenir legalment continguda fins ara la disseminació de varietats transgèniques d’aquesta lleguminosa al seu territori (1). Atac en ple fuet per la fallida argentina (2), Monsanto, la firma americana de biotecnologia que monopolitza un 80% de les vendes mundials de llavors d’organismes genèticament modificats (OGM), espera ben aviat tocar els dividends de la paciència “estratègia de contaminació” —segons l’expressió de l’agrònom Flavia Londres, animadora de la campanya “Per un Brasil sense transgènics”— que va posar en marxa al Con Sud.