|
|
 |
|
|
Per IGNACIO RAMONET
La Carta de les Nacions Unides, llei comuna del planeta, afirma solemnement en el seu preàmbul: “Nosaltres, pobles de les Nacions Unides, estem resolts a preservar les generacions futures de la plaga de la guerra (…) i a instituir els mètodes que garanteixin que no es farà ús de la força de les armes, excepte per a l’interès comú, (…) hem decidit associar els nostres esforços per realitzar aquests designis ”. Des del seu article inicial, la Carta subratlla que el primer objectiu de l’ONU és el de “mantenir la pau i la seguretat internacional ” i “de reprimir qualsevol acte d’agressió o altra ruptura de la pau”.
Tot llançant, el dijous 20 de març a la matinada, una “guerra preventiva” contra Iraq i envaint aquest país sense ordre de l’ONU i sense estar autoritzat per cap altra organització internacional, els Estats Units i els seus aliats britànics han violat doncs la legalitat internacional, s’han netejat els peus en els principis fonamentals de les Nacions Unides, s’han situat fora la llei i s’han comportat clarament com agressors.
|
|
|
|
|
|
Mentre que les forces angloamericanes continuen la seva avançada cap a Bagdad, els “grans de sorra” no paren de clavar la formidable màquina de guerra desplegada a Iraq per acabar amb el president Saddam Hussein. En moltes ciutats, els combatents resisteixen als invasors: les tropes americanes no són rebudes com a alliberadores; un sentiment patriòtic més que el suport al règim, anima a molts iraquians. La Casa Blanca ho reconeix, el conflicte podria durar més temps del previst. Les riscs d’un desastre humanitari, agreujat per la magnitud dels bombardeigs, que s’han intensificat a les principals aglomeracions, susciten una gran emoció internacional. Per tot el món, l’opinió condemna d’aquesta guerra d’agressió i les manifestacions es multipliquen per confirmar l’amplitud del revés diplomàtic a Washington. Durant llargs mesos, els Estats Units han intentat convèncer a les Nacions Unides que donin el seu aval a l’estratègia guerrera del president George W. Bush. Malgrat tot els esforços mantinguts, malgrat totes les múltiples pressions als seus aliats, Washington ha fracassat. Un fracàs que tindrà greus conseqüències per l’ordre internacional.
Per Pau-Marie De La Gorce *
|
|
|
|
|
|
Què es pot fer per parar els carros del Sr. Ariel Sharon? Un boicot dubtós dels productes israelians o de les pressions dels governs i de la Unió Europea sobre les autoritats israelianes? Una urgència ja que, cada dia, l’exèrcit mata els palestins, destrueix les seves cases i les seves infrastructures. El Sr. Sharon aprofita la guerra a Iraq per accelerar el que passa als Territoris Ocupats.
Pel nostre enviat especial Benjamin Barthe*
|
|
|
|
|
|
|
El fons del clon
Tot el que sigui a propòsit dels organismes genèticament modificats (OGM) o de la clonació terapèutica, continua dividint als científics per les conseqüències en les seves recerques. Toca als governs, als electes i al conjunt de la societat decidir sobre la legitimitat d’aquestes noves tecnologies. La majoria dels països semblen estar disposats a prohibir qualsevol tipus de clonació humana. Per contra, a causa la seva protesta activa pels OGM, el dirigent de la Confederació Camperola, el Sr. José Bové, ha estat condemnat a presó.
Per Jacques Testart *
|
|
|
|
|
|
Les fams colonials, genocidi oblidat
Quan un desregulació climàtica o una epidèmia ataquen a milions de persones, la catàstrofe “natural” dissimula els altres ressorts de la tragèdia. Així les grans sequeres que han assotat el món, als anys 1870, no són les úniques responsables del seu cost humà. Les polítiques colonials conduïren als habitants dels tròpics, desenes de milions, a la fam i a la mort. Aquesta és la història oculta que Mike Davis usa per reconstituir en un llibre del qual extreu aquest article.
Per Mike Davis *
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments hi ha 1 convidat i 0 usuaris registrats connectats/des
Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí
|
|
